Musulmanes Almorávides

Començà durant la nit del 13 d’agost de 1976, quan es celebrava la Nit de l’Albà.

Sent testigs de la màgia dels focs artificials vaig reflexionar del perquè a Elx, una ciutat amb testimonis històrics musulmans tan singulars com eren l’Alcàzar de la seua Senyoria (Altamira), la Calaforra, els Banys Àrabs, el Raval, els patronímics de les seues pedanies, no es celebren uns festeigs que recordasen aquest passat.

Després de’aquesta reflexió em vaig proposar conèixer millor els motius pels quals no es celebraven els festeigs de Moros i Cristians. Festeigs que portaven celebrant-se a poblacions pròximes a la nostra i a la majoria de la resta del Pais Valencià.

Com era possible que la nostra ciutat, intrínsecament valenciana i al mateix temps arrelada al passat musulmà, no ho celebrara?

Va transcòrrer un temps i, aproximadament al mes de desembre de 1976, comentant amb alguns dels meus alumnes aspectes  de les festes que es celebraven a agost, els vaig llançar un repte, una proposta: «Per què no posem en marxa les festes de Moros i Cristians a Elx?»

Aquesta proposta va ser acollida, pel grup de jovens il·licitans, amb l’ímpetu propi de la seua joventut, amb les ganes d’incorporar  a la seua ciutat eixos festeigs fastuosos, alegres i bulliciosas, que venien celebrant-se en altres pobles propers.

Els vaig parlar del compromís que adquirien al posar en marxa unes festes noves, això es supondría esforços, sacrifici, incomprensions i desenganys. També els vaig parlar de les satisfaccions que aconseguirien: noves amistats, noves experiències que incrementarien el seu bagatge personal, però sobre tot i més important, l’intentar incorporar a la cultura de la seua ciutat uns nous festeigs.

A l’inici de 1977, quasi sense donar-nos conte, es llançaren proclames amb cartells i mitjançant els mitjans de comunicación, van convidar a tots els il·licitans a unir-se amb nosaltres. Es van realizar contactes amb amics, familiars i veïns  fins constituir-nos en un grup el suficientment nombrós capaços de començar aquest mateix any,  celebrant  la primera desfilada, sempre i quan l’lAjuntament ens autoritza-se.

D’aquestos inicis va sorgir l’Associació Festera Almoràvid.

Què nom tan ampul·lós!, res menys que Associació Festera, quan no superàvem la vintena de joves i no tan joves! Ja posats en aquestos menesters, el 14 d’abril de 1977, ens vam reunir en el desaparegut a dia de hui, Garden Center de l’Hort del Cura i vam constituir oficialment la nostra Comparsa. Per algun lloc calia començar!

Poc a poc es van anar incorporant a l’Associació Festera Almoràvid més il·licitans. Uns amb la idea de constituir-se en altres noves Comparses, com va ser el cas dels Estudiants i Benimerins; altres amb la il·lusió de participar en aquests nous festejos. Aquestes incorporacions suposaren portar en davant, al mes d’agost de 1977 el primer  supusieron llevar a cabo en el mes de agosto de 1977 el PRIMER CERCAVILES DE LES NOSTRES FESTES DE MOROS I CRISTIANS.

Elías Jover Páez.
Fundador Festas de Moros I Cristians d’Elx,
President d’Honor de l’Associació Festera de Moros i Cristians y de la comparsa Musulmans Almoràvids.